El ball de Gitanes deriva de les comparses i mascarades clàssiques d’arreu d’Europa i és que, originàriament, abans de les peces que es ballaven hi sortien uns personatges com ara: el capità de cavalls que actuava com a cap de colla, els vells que eren grotescos i còmics, els diablots que amb xurriaques i esquellots posaven ordre a la pista i donaven pas a els nuvis una parella de pagesos joves que iniciaven el ball. Suposem que per això aquest ball sempre ha anat lligat a la festa de Carnestoltes. Les peces que, encara actualment, es ballen deriven dels balls vuitcentistes com ara, polques, maxurques, catxutxes , xotis (derivat de l’scotish) i també d’altres més pròpies del nostre territori com les contradances i la jota. És un ball de parella que és balla en colla amb un nombre parell de parelles. Les músiques solen ser gairebé sempre les mateixes, però la coreografia, seguint uns patrons concrets, pot canviar cada any. És un ball que el trobem principalment, al Vallès Oriental i a l’Occidental, al Baix Montseny i en alguna zona del Maresme. Tradicionalment cada poble a més de ballar a casa, anava convidat a altres pobles on exhibia el seu ball i sempre sorgia alguna que altra rivalitat. La primera referència escrita sobre aquesta dansa tan arrelada al nostre poble apareix el 1887 en el llibre Miscelánea Fokl-lórica, del folklorista granollerí, establert a Bigues i Riells, Francesc Maspons i Labrós. A l’interior, l’article "Ball de gitanes en lo Vallés" parla d’una colla del municipi santeulalienc que va anar a actuar a l’Ametlla del Vallès el 1884. A l’Ametlla tenim documentació fotogràfica de colles de gitanes des dels anys 1920, i només es van deixar de ballar durant la Guerra Civil, després es van reempendre i des de principis dels anys 40 fins ara, no s’han deixat mai de ballar. Actualment hi ha 4 colles d’edats compreses entre els 4 i els 50 anys amb un total de gairebé 100 balladors, que assagen de setembre a maig i a més de ballar per Carnaval ballen en trobades o intercanvis.